Música i llibres / Music and Books

9. Dubte

La Gemma llegia la seva poesia que es titula el Dubte:

Cent ocells volant,
marxen del gel,
travessen mars,
per arribar on hi ha sorra,
aigua pels becs,
i la terra els hi és familiar.
Sempre hi arriben tots cada any.
Però avui un dels cent és gira,
a mig camí afluixa el vol,
no mira endavant, sinó a baix,
veu teulades i campanars,
colors nous, acaronats per s’hora baixa.
I allà va, avall, tot li sembla nou.
Les xemeneies li escurcen el camí
i la pedra calenta que no és sorra
li fa interessant posar-hi els peus.
Fer-hi repòs.
Noves olors i exòtics sons
fan que s’oblidi de mirar a dalt.
La resta no afluixa,
creuen que s’ha extraviat,
per la manada l’ocell perdut
tenia confusió. No sap el que vol.
Ells no hi entenen de paraules o diàleg,
de rutes verges.
No hi cap una altra visió en el seu món.
Marxen i el deixen sol.
L’ocell quiet i mut se’ls mira
de lluny, els noranta nou ja són un punt,
ell està convençut que el dubte és bo,
sense ell no hi ha sort, ni novetat,
ni tampoc dolor i molt menys alegria.
El dubte ens fa caminar diferent.
Molts de l’interrogant en diuen follia,
però tastar sabors, cercar el vertader amor,
obrir la ment…només són conjuncions noves
del verb dubtar.
I si aquesta plana de terrats i teules és millor? -es pregunta el rebel.
Seguiré escrivint amb l’enyor de ser un
bon escriptor, més ben dit amb el dubte
que aquest poema li agradi a qui entengui
el que s’hi amaga dins. Si jugo amb les lletres i sons, no és per la fama ni els diners, sinó per donar esperança a qui creu
que la força del moviment és el sentiment. Per ells dubto en cada instant i m’invento històries inventades per posar-les en el moment.

Si vols escoltar la composició sencera pel relat, entra a Spotify Thingyard