Música i llibres / Music and Books

M’acabo de llegir l’últim llibre que em vas regalar. Miro el mòbil si tinc notícies teves. De fons de pantalla, el que vas posar tu, el blau cel que veia al poble i aquella papallona que vas fotografiar. Sort que tenim la tecnologia, sinó no sabria res de vosaltres ni podria recordar-me’n. Ens ajuda tant! Robots i dolces veus programades que m’atenen o m’indiquenque m’estic perden. Diferents menús d’Intel·ligència artificial(IA) que fan música, pintura, poesia o una tendre carta d’amor si vull. Menjars suculents i ben combinats que saben que necessito per cada dia, deu ser per això estan envasats i els serveixen a la mateixa hora sense plats. Museus immersius on no cal llegir, catedrals mappejades perquè s’omplin i concerts emotius sense músics però plens de llums i espectacle. Per la sensualitat, ni faldilles ni pantalons ni perfum, el que era el preludi de l’excitació, ara necessiten guants, ulleres i elèctrodes. Els grans llibres, per ser coneguts i estimats, han de ser sèries o pel·lícules en format pantalla xica, sense olor a paper. Els quadres no es pinten amb pinzells això sí, són pixel·lats com ja feia el solitari Van Gogh.On mirarien els seus Gira-sols i que inspirarà la lluna?. A vegades quan el miro, em surten flashos de noves religions: influencers i coachs d’autoajuda fen de mossens. Que dir dels simpàtics Drons? ells fan d’orenetes negres repartint paquets, ulls d’àguila vigilant, o estan camuflats en la pólvora dels castells de focs. Veig passar per la finestra patinets elèctrics que tenen per genets a nens forts com a roures per pedalar.

Les olors de romaní o espígol de casa s’han fos per herbes que es fumen a moltes de les cantonades d’aquest edifici, m’han explicat que és per veure o sentir el que jo tenia amb l’avi i el que sento per vosaltres. Mentre no veniu, també miro concursos de fotos o vídeos al mòbil. Filtren el temps, la penúria o les contradiccions de la vida, per creure que ells no estaran sols. Això sí, tots els que veig tenen la dosis de la modernitat que a mi tan m’ha costat acceptar, l’eslògan metal·lista (que no individualista) que diu: estima’t, sobretot, estima’t, sinó qui ho farà. Doncs jo, penso. Jo ho feia i ho segueixo fent per vosaltres, quin mal hi ha em pregunto? La tecnologia és bona, sí, però sense oblidar perquè i per qui s’ha fet. Potser d’aquí un temps en aquest petit puntet blau on vivim s’haurà de tornat a ensenyar això tan senzill que és ser humà.

P.D. Necessito la teva mà o que m’abracis. Sé que semblen paraules incomplertes. Però quan ho facis ho entendràs. Si tens temps i pots, vine a veure’m fill. Per no oblidar els meus temps passats on tant escrivia quan tots dormíeu he escrit la nova vellesa.

Perquè la vellesa en aquest edifici,

és estar quiet, no vols molestar.

Quasi no respires per no fer soroll.

Veus la teva ombra al davant.

17Esperes que algú et toqui l’esquena,

que et bufi suaument el clatell.

Notar la seva mà sense dir res.

Escoltes unes rialles al carrer

per on cada dia fa més vent i no hi plou.

Però tu quiet, esperant,

perquè creus que a la porta hi algú.

Una veueta escridassa a tots

racons del teu cos perquè no és moguin

perquè aquest cap de setmana vindran.

Confons aquest fil de veu

amb la consciència,

i és el ressò dels teus pensaments.

M’agradaria que les paraules prenguessin

vida per tenir almenys la seva

companyia. Fins aviat, un petó.

Títol de la Música a Spotify: Artista Thingyard. Album Pale Blue Dot i cançó