10. Cançons El silenci se’m dona millor que les paraules. M’agrada escoltar mentre el meu cap construeix històries i vincles entre les persones que ni ells s’imaginen. Conec els murmuris i les cares de la gent que em fan culpable amb l’etiqueta de reservat o rar. El pare s’excusa dient que la pandèmia ha fet Continue reading

8. Presència Té la cara rodona, de pell blanqueta i no perquè eviti el Sol, sinó simplement perquè sempre serà així. Si la veieu només destaquen tres colors: el vermellós tendre de les seves galtes, el granat carnós dels llavis i el negre profund perfilat de marró dels seu ulls. La resta es quasi transparent Continue reading

7. Canvi Sona cada matí la mateixa cerimònia pesada i rutinària de sempre, no canvia res, sembla que fos ahir, abans d’ahir o fa un any. Pego el despertador amb un cop sec per fer-lo callar, no sóc conscient que la meva violència la programo jo mateix al dia abans posant-li l’hora de llevar-me. El Continue reading

6. Un mur Les tres noies, amb la pandèmia passaven un munt d’hores mirant per la finestra. Els seus pisos estaven just davant del mur folrat de ciment on les clapes dels maons de bòbiles abandonades sortien plorosos i arrugats, reclamant escapar-se. Un formigó alçat s’allargava per tot el carrer a l’esquerra del carril per Continue reading

3. Culpa Feia dies que només callava, escoltava i obeïa. De fet com la majoria de les persones, seguia consignes com en l’exèrcit. Ell no volia anar- hi però li havia promès a la seva esposa que quan hi hagués bones notícies hi aniria. Així ho va fer, com si fos un estrany amb la Continue reading